Autor: trabajadores

El camping de Colera acusa a CNT-AIT d’amenaçar de mort a qui no s’uneixi a la causa del sindicat

El dia 1 de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa. Ho va fer sense redactar cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (a 1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.

Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a la Seguretat Social a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern ; en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries 6 dies la setmana.

Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.

Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denúncies a Inspecció de Treball contra l’empresa.

Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.

Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.

Com és ben sabut, el «dret d’admissió» en un establiment públic es pot aplicar sempre i quan estigui exposat en un cartell a l’entrada, i especifiqui quins són els criteris (legals) per a denegar l’entrada. Un exemple habitual als bars és, per exemple, no entrar begut.

L’alcalde del camping Sant Miquel denega l’entrada arbitràriament a les persones, i especialment a qui reivindiqui els seus drets, sense complir amb cap requisit, ni legal ni amb cap explicació.

El Patró ha ordenat a 3 cambrers del restaurant: Prendre els objectes personals d’un domicili (el bungalow al qual dormia un treballador des de fa mesos) i llençar-los pel carrer. El treballador no ha pogut evitar la desaparició de maletes i altres coses, i es va quedar fora fins a seguir treballant a la mateixca empresa al dia següent.